dimarts, 30 de gener de 2007

L'àgora


L’àgora és, des d’època arcaica, el símbol de les ciutats-estat gregues, el punt de trobada de la comunitat sempre obert als intercanvis, el pulmó de la ciutat on es desenvolupen les activitats principals de la vida pública.
En els poemes homèrics i en els poetes lírics més antics, el terme àgora significa assemblea o lloc de l’assemblea. Després, des dels segles VII o VI aC segons les ciutats, designarà una part essencial de tota ciutat-estat grega, sigui quin sigui el seu règim polític. L’àgora passarà de ser simple lloc d’assemblea amb caràcter principalment militar a lloc privilegiat de la vida de la ciutat-estat, a plaça pública que progressivament anirà aglutinant importants i múltiples funcions en evolució constant al llarg dels segles.
En origen, devia ser una simple explanada, un espai públic dins la ciutat, ubicat en la confluència dels grans eixos de circulació o en la intersecció de les vies principals i més freqüentades. A Atenes ocupava un espai lliure privilegiat, al peu del flanc nord-oest de l’Acròpolis, on s’arribava fàcilment tant des del port com des del camp, a la vora de la via de les Panatenenes, que portava des de Dípilon, la porta principal de la ciutat, a l’Acròpolis. Pertot arreu l’àgora esdevingué un espai neuràlgic dins la ciutat amb funcions político-administratives, religioses i econòmiques, on es construïren els edificis adients per al seu desenvolupament. A Atenes s’hi erigiren la seu del Consell (Buleutèrion), el Metròon (l’Arxiu), la Tholos o Rotonda, seu dels prítanis (magistrats que eren la màxima autoritat, que convocaven l’assemblea i el Consell), l’Heliea o tribunal judicial popular,.. Com a centre religiós, l’àgora atenesa acollí nombrosos edificis de culte com el temple d’Apol·lo Patroos, el pòrtic de Zeus, l’altar dels Dotze Déus, les estàtues dels herois epònims de les deu tribus, el temple dedicat a Hefest i a Atena,.. Allí es feien nombrosos jocs, concursos i processons: el seguici de les Panatenees travessava la plaça en diagonal en el seu camí cap a l’Acròpolis. Les funcions política i religiosa estaven estretament lligades, com mostra l’epíclesi d’agoraios d’algunes de les divinitats venerades dins l’àgora. Els déus de l’àgora (ϑεοί ἀγοραιοί) eren les divinitats que protegien de forma particular les institucions de la ciutat. La funció econòmica era important també, sobretot a partir de l’època clàssica: a l’àgora s’instal·laren petits venedors i comerciants de tot tipus (sabaters, peixaters, barbers,..), canvistes i banquers. Les restes de l’àgora d’Atenes demostren fins a quin punt la construcció dels diferents edificis està lligada a la història i a la política d’Atenes, al seu auge, desenvolupament i declivi.