Hermes, l'Argifontes

Hermes[1] és fill de Zeus i de Maia. Fou concebut de nit, mentre els altres déus dormien, i nasqué dins una cova de Cil·lene, al sud de la regió d’Arcàdia. De seguida donà mostres de precocitat: el mateix dia que va néixer, s’escapà del bressol i anà fins a Pièria (o fins a Tessàlia) on robà part dels ramats d’Apol·lo i els menà fins a Pilos. Per tal de no deixar petjades, uns diuen que es fabricà unes sandàlies fetes amb branques i que arrossegà les vaques estirant-les per la cua; d’altres que calçà les vaques i d’altres que lligà una branca a la cua de cada animal. Segons l’Himne a Hermes, només fou vist per un ancià que conreava vinya, Batos, al qual Hermes prometé una bona anyada a canvi del seu silenci. Quan arribà a Pilos, sacrificà dues de les vaques, en féu dotze parts, una per a cadascun dels déus i en menjà una part. Després amagà els altres animals dins una cova i tornà a Cil·lene. A l’entrada de la cova, trobà una tortuga, la matà, buidà la closca i, amb ella i amb unes cordes fetes de budells de vaca, inventà la lira.
Gràcies a les seves dots endevinatòries o a l’ancià Batos, Apol·lo descobrí el lladre de les vaques i anà al seu encontre. Hermes, però, negà les acusacions i Apol·lo el féu anar a l’Olimp perquè es fes justícia. Davant de Zeus i de tots els déus, Hermes tornà a negar els fets i es defensà de les acusacions amb habilitat i eloqüència. Hermes, però, mentre Apol·lo estava d’esquena, li pispà el buirac i les fletxes. Zeus s’adonà de les mentides i l’obligà a tornar els animals. Ambdós germans es van reconciliar: Hermes portà Apol·lo a l’amagatall i aquí va agafar la lira i toca amb tal destresa que Apol·lo en quedà seduït. Hermes aconseguí així de bescanviar-la per les vaques. També fabricà la primera siringa (o flauta de Pan), que lliurà igualment a Apol·lo a canvi del seu caduceu d'or i d'algunes nocions d'art endevinatòria. Zeus, meravellat per les habilitats i l’activitat del seu fill Hermes, el nomenà herald i el consagrà al seu servei personal i al dels déus infernals, Hades i Persèfone.
El mite justifica molts trets del déu Hermes. Roba les vaques d’un déu i les fa circular entre els homes. Hermes es defineix així com a déu dels pastors i com un déu civilitzador i, per això, sovint és representat portant un moltó a les espatlles. La seva funció, però, no és tant protegir els ramats, activitat més pròpia d’Apol·lo, com de multiplicar-lo. De fet, és representat amb l’estela itifàl·lica, símbol de fecunditat.
Hermes és un déu versàtil i ambigu, un déu que destaca per la seva precocitat, enginy i sagacitat, però també un déu lligat al món de l’obscuritat i de l’engany i a tot quant es fa d’amagat. Fou concebut de nit, dins una cova, un lloc amagat, va néixer a l’alba i a la nit del mateix dia ja havia comès un robatori, havia mentit, havia trobat una tortuga i havia confeccionat la lira. No és estrany que protegeixi els lladres i els mentiders ni que el seu fill Autòlic tingui fama de lladre ni el seu besnét, Odisseu, d’astut mentider, ni que, en crear la primera dona, Pandora, la dotés de paraules fal·laces i astutes. Està igualment vinculat a l’atzar i a ell s’encomanen els jugadors. De fet, a Grècia, tot allò que es trobava per atzar, era un hermaion.
És hàbil tant de fet com de paraula. Davant de Zeus i dels déus olímpics, es defensa de les acusacions d’Apol·lo amb arguments que convencen l’auditori. Reconegut com a déu inventor de la paraula i de les llengües, és un déu eloqüent, el déu de l’oratòria i protector dels oradors.
El veneraven també els atletes erigint estàtues del déu en els gimnasos perquè, com el déu, han de ser ràpids, àgils i demostrar les seves destreses en el moment oportú si volen superar els adversaris.
Amb els ramats que havia robat, Hermes anà de la cova materna a Pilos o a Pièria, on els amagà. Després, inventà la lira i la siringa i les bescanvià pels ramats, el caduceu i algunes dots endevinatòries. Es defineix així com a divinitat dels camins i dels intercanvis materials, de la comunicació dels béns, dels viatgers i dels comerciants.
La mobilitat és una de les característiques més rellevants d’Hermes. És un déu nòmada com els pastors o itinerant com els comerciants i en l’iconografia és representat amb els talars i el petàs, un capell d’ales amples, com el que portaven els viatgers.
Hermes és el missatger perfecte, l’herald de Zeus, i, com a tal, s’encarregà de comunicar la decisió dels déus del retorn d’Odisseu a la nimfa Calipso i qui, abans del seu encontre amb Circe, donà a Odisseu instruccions de com salvar-se dels seus maleficis i un remei, una planta anomenada moly, que evità la transformació de l’heroi en porc.
També al servei de Zeus, Hermes matà Argos. Zeus, enamorat d’Io, per tal de protegir-la de la seva gelosa esposa, transformà la jove en vedella. Però l’astuta Hera aconseguí la vedella com a regal i, per tal de mantenir Zeus lluny de la jove, la féu vigilar per Argos.
Argos era un ésser sempre atent, de força prodigiosa. Si bé és representat amb un nombre variable d’ulls, de vegades amb un, de vegades amb quatre i de vegades amb cent, pel cap o repartits per tot el cos, i sempre amb forma humana, hi ha, no obstant, fonts tardanes que conserven el record d’una forma originària canina, que justificaria el seu nom, Argos, un epítet habitual dels gossos, el més famós dels quals és el d’Odisseu.
Zeus ordenà a Hermes que recuperés la vedella i aquest amb la música adormí el monstre i el matà. Per això, Hermes tenia el sobrenom d’Argifontes, matador d’Argos.
Hermes era qui guiava les ombres dels mortals en el seu darrer viatge, qui les escortava fins al riu Estix, on el barquer Caront les passava a l’altra riba. Per aquesta funció era anomenat portador de les ànimes, ψυχοπομπός, i quedà vinculat al món d’ultratomba.

[1] Cf. Himne a Hermes, Apol·lodor III10 2,..